Urgències climàtiques

Urgències climàtiques

Ignacio Ramonet
Le Monde Diplomatique


La greu crisi financera i l'horror econòmic que pateixen les societats europees estan fent oblidar que-com ho va recordar, el desembre passat, la Cimera del clima de Durban, a Sud-àfrica-el canvi climàtic i la destrucció de la biodiversitat continuen sent els principals perills que amenacen la humanitat. Si no modifiquem ràpidament el model de producció dominant, imposat per la globalització econòmica, arribarem al punt de no retorn a partir del qual la vida humana al planeta deixarà poc a poc de ser suportable.

Fa unes setmanes, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va anunciar el naixement de l'ésser humà número set mil milions, una nena filipina anomenada Danica. En poc més de cinquanta anys, el nombre d'habitants de la Terra s'ha multiplicat per 3,5. I la majoria d'ells viu ara en ciutats. Per primera vegada els camperols són menys nombrosos que els urbans. Mentrestant, els recursos del planeta no augmenten. I sorgeix una nova preocupació geopolítica: què passarà quan s'agreugi la penúria d'alguns recursos naturals? Estem descobrint amb estupefacció que el nostre "ample món" és finit ...

En el curs de l'última dècada, gràcies al creixement experimentat per diversos països emergents, el nombre de persones sortides de la pobresa i incorporades al consum sobrepassa els cent cinquanta milions ... (1) Com no alegrar d'això? No hi ha causa més justa al món que el combat contra la pobresa. Però això comporta una gran responsabilitat per a tots. Perquè aquesta perspectiva no és compatible amb el model consumista dominant.

És obvi que el nostre planeta no disposa de recursos naturals ni energètics suficients perquè tota la població mundial els faci servir sense fre. Perquè set mil milions de persones consumeixin tant com un europeu mitjà es necessitarien els recursos de dos planetes Terra. I perquè consumissin com un nord-americà mitjà, els de tres planetes.

Des del principi del segle XX, per exemple, la població mundial s'ha multiplicat per quatre. En aquest mateix lapse de temps, el consum de carbó l'ha fet per sis ... El de coure per vint ... De 1950 a avui, el consum de metalls en general s'ha multiplicat per set ... El de plàstics per divuit ... El d'alumini per vint ... L'ONU fa temps avisant-nos que estem gastant "més del 30% de la capacitat de reposició" de la biosfera terrestre. Moralitat: hem d'anar pensant a adoptar i generalitzar estils de vida molt més frugals i menys malgastadors.

Aquest consell sembla de sentit comú però és evident que no s'aplica als mil milions de famolencs crònics del món, ni als tres mil milions de persones que viuen en la pobresa. La bomba de la misèria amenaça a la humanitat. L'enorme bretxa que separa els rics dels pobres continua sent, malgrat els progressos recents, una de les característiques principals del món actual (2).

Aquesta no és una afirmació abstracta. Té traduccions molt concretes. Per exemple, en el temps de lectura d'aquest article (deu minuts), 10 dones van a morir en el món durant el part, i 210 nens de menys de cinc anys van a morir de malalties fàcilment curables (d'ells 100 per haver begut aigua de mala qualitat). Aquestes persones no moren per malaltia. Moren per ser pobres. La pobresa les mata. Mentrestant, l'ajuda dels Estats rics als països en desenvolupament ha disminuït, en els darrers quinze anys, un 25% ... I en el món es segueixen gastant uns 500.000 milions d'euros l'any en armament ...

Si en les pròximes dècades haguéssim de augmentar un 70% la producció d'aliments per respondre a la legítima demanda d'una població més nombrosa, l'impacte ecològic seria demolidor. A més, aquest creixement ni tan sols seria sostenible perquè suposaria major degradació dels sòls, major desertificació, major escassetat d'aigua dolça, major destrucció de la biodiversitat ... Sense parlar de la producció de gasos d'efecte hivernacle i les seves greus conseqüències per al canvi climàtic.

Referent a això, convé recordar que uns 1.500 milions d'éssers humans segueixen usant energia fòssil contaminant procedent de la combustió de llenya, carbó, gas o petroli, principalment a Àfrica, la Xina i l'Índia. Tot just el 13% de l'energia produïda al món és renovable i neta (hidràulica, eòlica, solar, etc.). La resta és d'origen nuclear i sobretot fòssil, la més nefasta per al medi ambient.

En aquest context, preocupa que els grans països emergents adoptin mètodes de desenvolupament depredadors, industrialistes i extractivista, imitant el pitjor que van fer i segueixen fent els actuals Estats desenvolupats. Tot això està produint una gravíssima erosió de la biodiversitat.

Què és la biodiversitat? La totalitat de totes les varietats de tot el vivent. Estem constatant una extinció massiva d'espècies vegetals i animals. Una de les més brutals i ràpides que la Terra hagi conegut. Cada any, desapareixen entre 17.000 i 100.000 espècies vives. Un estudi recent ha revelat que el 30% de les espècies marines està a punt d'extingir a causa de la sobrepesca i del canvi climàtic. Així mateix, una de cada vuit espècies de plantes es troba amenaçada. Una cinquena part de totes les espècies vives podria desaparèixer d'aquí a 2050.

Quan s'extingeix una espècie es modifica la cadena del vivent i es canvia el curs de la història natural. La qual cosa constitueix un atemptat contra la llibertat de la naturalesa. Defensar la biodiversitat és, per tant, defensar la solidaritat objectiva entre tots els éssers vius.

L'ésser humà i el seu model depredador de producció són les principals causes d'aquesta destrucció de la biodiversitat. En les últimes tres dècades, els excessos de la globalització neoliberal han accelerat el fenomen.

La globalització ha afavorit el sorgiment d'un món dominat per l'horror econòmic, en què els mercats financers i les grans corporacions privades han restablert la llei de la jungla, la llei del més fort. Un món en què la recerca de beneficis ho justifica tot. Sigui quin sigui el cost per als éssers humans o per al medi ambient. Referent a això, la globalització afavoreix el saqueig del planeta. Moltes grans empreses prenen per assalt la naturalesa amb mitjans de destrucció desmesurats. I obtenen enormes guanys contaminant, de manera totalment irresponsable l'aigua, l'aire, els boscos, els rius, el subsòl, els oceans ... Que són béns comuns de la humanitat.

Com posar fre a aquest saqueig de la Terra? Les solucions existeixen. Heus aquí quatre decisions urgents que es podrien prendre:

- Canviar de model inspirant-se en l '"economia solidària". Aquesta crea cohesió social perquè els beneficis no van només a uns quants sinó a tots. És una economia que produeix riquesa sense destruir el planeta, sense explotar els treballadors, sense discriminar les dones, sense ignorar les lleis socials.

- Posar fre a la globalització mitjançant un retorn a la reglamentació que corregeixi la concepció perversa i nociva del lliure comerç. Cal atrevir-se a restablir una dosi de proteccionisme selectiu (ecològic i social) per avançar cap a la "desglobalització".

- Frenar el deliri de l'especulació financera que està imposant sacrificis inacceptables a societats senceres, com ho veiem avui a Europa on els mercats han pres el poder. És més urgent que mai imposar una taxa sobre les transaccions financeres per acabar amb els excessos de l'especulació borsària.

- Si volem salvar el planeta, evitar el canvi climàtic i defensar la humanitat, és urgent sortir de la lògica del creixement permanent que és inviable, i adoptar per fi la via d'un "decreixement" raonable.

Amb aquestes simples quatre mesures, una llum d'esperança apareixeria per fi en l'horitzó, i les societats començarien a recobrar confiança en el progrés. Però qui tindrà la voluntat política d'imposar?

NOTES:

(1) Només a Amèrica Llatina, com a conseqüència de les polítiques d'inclusió social implementades per governs progressistes a l'Argentina, Bolívia, Brasil, Equador, Nicaragua, Paraguai, Veneçuela i Uruguai, prop de vuitanta milions de persones van sortir de la pobresa.

(2) Al món, uns 100 milions de nens (sobretot nenes) no estan escolaritzats; 650 milions de persones no disposen d'aigua potable; 850.000.000 són analfabetes, més de 2.000 milions no disposen de clavegueres, ni de vàters .. .; uns 3.000 milions viuen (és a dir s'alimenten, s'allotgen, es vesteixen, es transporten, es cuiden, etc.) amb menys de dos euros diaris.